La historia es repeteix... l'any passat a hores d'agafar l'avió ens van dir que no viatjàvem perquè no teníem els visats. Aquest any, ho hem pogut saber un parell de dies abans, no marxem dilluns. Probablement marxem dimecres....
No es per la desorganització dels tràmits de visats, son varis els motius pel quals costa tant aconseguir un visat guineà. Primerament hi ha poques agencies que es comprometin a fer visats per unes 15 persones a Guinea Equatorial. El complicat del cas, no és el visat en si, si no un document per poder-lo tramitar. Un document que és la carta de llamda. I que costa horrors que te la donguin.
La nostra associació treballa amb aldeas infantiles i han estat ells qui han fet aquest tràmit. Anàvem amb temps, però la sol·licitud de la carta ha estat 3 setmanes bloquejada a la seu de la seguretat nacional a la espera que li posessin un segell i aprovéssim que hi podíem anar. Després d'aquestes 3 setmanes, la carta ens ha estat denegada. Per tant no podem tramitar els visats.
Però Guinea no es quedarà sense la nostra visita. La mateixa agència que l'any passat ens va portar el tema visats, i que n'estàvem realment decepcionats, resulta que és la única amb prous poders/contactes per poder fer aquestes gestions. Hi ha avançat més ell en un més que nosaltres en els 2 mesos que intentem tramitar els visats. És així aquest país!
Per això diem que l'aventura comença aquí... De moment us poso un mapa pk situeu un dels països més petits de l'africa del qual n'estic realment enamorada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada