A guinea la paciencia es cutreix.

Aquí a Guinea la paciencia no es la mare de la ciencia, es la mare de tot. Si no tens paciencia, millor que agafis les maletes i te n'entornis! Avui us explicaré la meva setmana... podríem calificar-la la mes complicada des que he estat aquí, i que com a tot arreu hi ha coses bones i coses dolentes.

Dilluns va començar després d'una setmana santa mooooolt tranquil·la, finalment no vaig anar a Corisco, aquesta illa es increible, però no se ja hi he anat 3 cops i a l'estiu hi tornaré a anar, no em volia deixar 200 euros altre cop... i res, la Mireia, em va deixar casa seva, i allà em vaig estar, passejant per la platja veient pel·lícules, tothom estava fora, no quedava ningú que conduís, i no podia marxar enlloc, pk ens tenen prohibit agafar cotxes de linia... en fi. aixi que vaig pasar uns dies mooooolt tranquils, que també hem van servir per assimilar i fer una mica de balanç de tot el temps aquí.

Aixi que començava la setmana amb ganes, i sabent que tindria feina, encara havia de tancar el progrma per l'endemà, havia de fer les entrevistes montar-lo i tal. A primera hora del matí havia quedat amb la doctora Ramona Mbà Andeme, que es la coordinadora del pla nacional de lluita contra el paludisme(PNLP) la vaig trucar i la tia va i em diu que no podia quedar que marxava a Mongomo a unes activitats que feien en el dia mundial del paludisme. Total, que despres de varies trucades per intentar substituir la doctora, però tothom s'anava a mongomo... total que vaig decidir fer la entrevista per la tarda via telefon, a barcelona ho havia probat, i podia grabar les trucades al ordenador, des del meu movil espanyol, però no el tenia lliberat per posar la targeta d'aki, total que hem vaig dedicar a buscar movils amb els que pogues grabar, però cap tenia la funció que necessitava per poder-ho grabar, i mira que el meu movil es senzill, vaig pensar que ho podria aconseguir, PERÒ NO! total que vaig intentar lliberar el meu movil espanyol, tocant els collonets de l'uriolet, i el dani, pero res, no vaig poder liberar-lo. Vaig intentar trucar a la dona per dir-li que no podia fer l'entrevista, pero la trucava no entrava, no donava linia. Total vaig seguir buscant movils, i l'endemà al matí un dels administradors tenia un movil amb el que ho podia fer, trucu a la doctora, i contiua sense entrar la trucada, trucu a una organitzacó que tambè porta el PNLP, pk em donguin el contacte d'algú que estigui a Mongomo, i k em pogui passar amb ella, despres de 3 intents m'agafa el telefon, i em diu que no esta amb ella, pero que comunica amb ella i em truca. A tot aixó son les 11 del matí, del dimarts, el programa s'havia d'emetre a les 3, la resta de programa estava tot muntat i editat, però faltava l'entrevista. A les 12 conseguiexo parlar amb la doctora, se m'excusa pl tema de les covertures, i em diu que no pot fer l'entrevista pk just en aquell moment començaven les activitats... vale... paciencia, li proposo de fer l'entrevista a les 4, quan les activitats ja hagin acabat, em diu que ok. Trucu a la cap de programació, per comentar-li que emetria el programa dues hores més tard. Ja que a la radio no posen més que musica i de tant en tant algun progrma, el tio hem diu que no, que el oyents ja estaven avisats de l'hora del programa i que no ho podia fer. Jo li dic que no estaven avisat, pk les cuñes no s'estaven pasant i només portavem una emissió del programa, que donguessin una nota informativa a les 3, que el programa es passaria 2 hores més tard,i el tio tancat que no. Que si l'havia cagat era problema meu, que el programa s'emetia el dijous i punto, SUBNORMAL! es el que no m'agrada dels guineans, son molt racistes tb, i a la minima que un blanquito o fa algo fora de lo normal, res las cagat i prou no busquen una solució, o la gran majoria, et fots i prou. Em vaig emprenyar, però no podia fer res més... LI viag comentar a la jefa, i em va dir tranquila, que havia de tenir paciencia, em va recordar que estava a guinea, i que havia de ser moooooolt felxible, que si no s'emetia llavors ja s'emetria més tard. Total que res, em resigno a que no s'emet el programa i m'envaig a fer unes cervesetes... i acte social amb els guineans.

Diemcres, matí trucu a la doctora, i per fi concretem hora d'entrevista, me'n vaig al hospital, amb la grabadora en ma, i ens fiquem en una sala, amb un resó de la parra,i que s'escoltava mig hospital... passo l'entrevista a l'ordenador, i vale no era la millor qualitat del mon, però s'escolava bè, dijous matí acabo de tancar el programa i el porto a la radio. juntament amb el paquet de cuaderns del guanyador del concurs. Escolto la radio i a les 3 posen el programa, començo a rebre missatges, i com que estavem dinant em vaig treure els cascos, durant una estona, en aquestes que me'ls torno a posar, i el programa no s'estava emitint, eren les 15:15, i el programa ja no s'estava emetent. Trucu a la radio comuniquen, trucu al cap de programació, i em diu qu esta a casa de baixa, que seguiexi intentant trucar, al fi conseguiexo parlar amb la radio, i em diuen que s'escoltava malament i que pera aixó l'havien tret, i jo li dic que no podia ser, que m'havien de trucar si s'escoltava malament, pero que no podien treure el programa aixi pk si, i ell em diu si se escucha mal no te tengo que llamar se quita y punto, a lo que jo contesto, hay mas programa detras de la entrevista, pasa la entrevista y pon el resto de programa por favor, i em penja. m'espero un rato y no posen el programa. Torno a trucar, m'agafen el telefon pero no contesten, hi ha algú a l'altre linia, pero no em diu res, jo li comento, li parli i per favor respongui, i per fi em contesta pero en Fang, jo li repeteixo que per favor que tornin a posar el programa, que se saltin la entrevista i posin la resta de programa, no se que hem diu en fan, i mig rient i em penja. Em vaig encendre, em va rebententar, amb el que m'havia costat fer l'entrevista a la doctora, editar el programa i tal... i el molt capullo del tecnic pre la decisió sense comentar-li a ningú que no es posava. I el cas es qe no se si es pk realment se senita tant malament, o perque s'havia grabat malament... buenu estava que hem pujava per les parets... son d'aquelles coses que hem repateja, i hi ha alguns guineans, que quan tenen l'oportunitat, de demostrar a un blanc que son superiors ho fan! Aquest mateix pavo que va treure el programa, la setmana passada quan trucava per que poses el programa, pk els hi haig de recordar cada cop, el tio em parlava en FANG, jo li deia que no l'entenia, que si us plau en parlès en castella, i ell em va saltar que havia estat vivint al pais vasc i que ell l'havia après, cosa que dubto moltissim, pero bueno, i jo li vaig dir que volia apendre FANG, pero que portava un mes allà i que no més sabia dir hola i poca cosa mes. Pues el tio em va continuar parlant en FAng, i encara no se com ens vam entendre...

En fi! que aquesta setmana, si no hagues estat per l'alegria del Barça, i com vaig disfrutar! Buf.. i es que hi havia molta gen que hem deia que una cosa es venir aquí per un mes i l'altr es treballar-hi. a lo que jo hi afegiria, treballar-hi i amb FRS... ja que aquesta setmana tb m'he enterat que no era net del tot el sou que hem van dir, i que no tenia les vacances que volgues com tots els consultors, si no que tenia 45 dies de vacances... com si fos una persona treballadora. QUE JA HO SE que no hem puc queixar.. ho se i soc conscient, però de veritat que aquesta setmana ha estat molt esgotadora mentalment, els esforços que feia per poder fer el prgorma no servien de res, i bueno de fer no han servit de res. O si, m'han servit per saber on estic, i que aquí s'han de fer les coses amb moooolt de temps i molta paciencia...

La reacció que vaig tenir d'encendrem... no serveix de res aquí... i haig de controlar aquests prontos que tinc... pk si no ho passaré malament... i no haig de pensar en tots els eforços que vaig fer pk no servirà mes k per emprenyar-me més. Ara aniré a la radio, agafaré el CD i miraré a vere lo malament que es sentia, i si ha estat fallo de grabació el tornaré a grabar, pk el passin dimarts, i si ha estat que l'entrevista no se senita be realment, intentaré treureli el soroll, pero el programa es tornarà a passar el dimarts. i parlaré amb el tencic subnormal que hem parlar en Fang, i començaré de 0. li explicaré com son les coses, i que es un programa subencionat pel ministeri de Sanitat, que el proxim com que el tregui, que abans m'ho faci saber, k jo entenc que ell ha de fer la seva feina, però jo tb haig de fer la meva...

I buenu despres d'aquest super episoidi de la radio que hem va deixar KO totalment, men vaig anar amb la mireia i la miriam, a una optica, que la mireia havia perdut les ulleres i se n'havia de fer unes de noves.k jo vaig pensar vaia marronazo... i no no hi ha un optic, que te vidres i montures i li feia! increible!!! li va donar una montura de segona ma, que no li va cobrar, i els vidres li van costar 30 euros! increible, despres d'allà ens em vam anar caminanat cap a la ciutat, estavem una mica apartats, ens vam trobar una botiga de flors!!! preciosa! i despres en vam trobar al Yayo, que ens va portar fins a casa, i despres es va quedar a fer una birra, que acabarien sent 3, y em va fer terapia Guineana, no ens coneixiem de res, haviem coicidit algun dia i poca cosa més, i el pollo, ya te visto la cara que llevavas que tenias un mal dia. EL Yayo es un canari de 54 anys que parla pels colzes! i que te una visió brutal de la vida, i si realment em va fer canviar el chip, despres de tres hores de terapia, i una pluja torrencial, vam marxar a sopar al mama margaret! el meu restaurant preferit, i despres d'una altra pluja torrencial vam marxar cap a casa.

Avui veig les coses d'un altre color.. i es que radaptar-se a un lloc, pero molt que fos el lloc que volia estar.. cosa... i costa tb viure en un palau quan la resta de gent viu en cases de fusta. costa sentir-te la minoria, i ser diferent per ser blanc, quan molts cops em sento una mes...Aquests dies m'esta rondant pel cap, llogarme una casa, o anar-me'n a viure amb la mireia... crec que hem farà sentir-me millor. Em vull integrar en la societat guineana, i vivint aquí, entre reixes candaus, i que tothom sap quan entro i surto de casa, vivin al mateix lloc que treballo... m'agobia una mica... i aquests dies estic meditant aixó, ja us explicaré com acava...

I res us deixo, sento que avui l'entrada al blog no hagi estat molt alegre... però necessitava buidar el pap!!! aquest cap de setmana ens estem plantejant amb la Miriam d'anar amb bici fins a Tika, volem fer nit a punta mbonda, i l'endemà seguir fins a tika, estarnos allà el dilluns, i que ens vingui a buscar algú :P ja us explicaré que tal!!!

aaah! i visca el Barça!!! Deifinitivament BAta es mes culé que merengue!!!

petons