curiositats i costums

Ja porto vora dos mesos per aquestes terres, i aquest pais cada cop m'esta calant més a fons, les voltes en taxi, les passejades pels mercats, mirar a carrerons i cada un d'ells t'explica una historia diferent. En cada un d'aquestes instants em sento en el meu lloc en el lloc on haig d'estar. Ara si em pregunteu perquè, us diria tot un seguit de coses, de petites, minúsucles coses que fan d'aquest païs un lloc màgic.

Ja no només es pel paisatge, on tot es diferent. Un pais roig i verd. Tot i que a la ciutat de Bata no s'aprecia gaire, pero només has de sortir a les afores de la ciutat, als barris mes allunyats, per trobar-te unes escenes que es queden grabades. Escenes de quotidianitat, per ells res fora del normal. Per nosaltres pura "llibertat". Paratges verds, arbres inmensos gent dormint al sól, sota l'ombra d'una ceiba, nens, jugant amb qualsevol cosa. Dones trenant-se els cabells, venedores pelant taronges. Molts cops quan fem un viatge en taxi, o en el cotxe de FRS, no parlem, o almenys jo, ja que mirar per la finestra es com veure una pel·ícula, a cada cantó hi ha una escena, agradable o desagradable que no et deixa indiferents. Si vas al taxi, converses amb els taxistes, alucines amb l'habilitat que tenen per esquivar cotxes, toquen la bocina per tot. Es saluden entre ells. hi ha varies maneres de parar un taxi, senyalant amb el dit cap a baix, cridant mentre passa el lloc on vas, o idicant la direcció cap a on vols anar, dreta o esquerra. I el taxista, també te varies maneres de parar, o bè et senyala cap on va, o et para i escolta on vols anar, y si el lloc que els indica no els convenç simplement tornen a engegar la marxa, i si els convé, toquen la bocina volent dir, endavant puja! en comptes de dir't-ho directament. L'altre es que et preguntin si tens calderilla, si el taxista no te canvi no et portarà. Hi ha dos tipus de taxistes, el que et pujen i no et diuen res i els que no et paren de preguntar, que si d'on ets, on vius, i molts t'acaben preguntant el telefon, pk volen ser amics teus! mai saps per on et sortirà un taxista. Aquests deis amb tot el rebombori del barça. Els podies veure amb gorros del barça, pero no gorres, no gorros d'aquests d'hivern i amb la bufanda del barça, o amb banderoles als cotxes, inclus algun autobus dels que porten treballadors portava banderloes. Jo aquests dies he disfrutat com una cria, ja que a la pregunta de Española? jo responia, catalana i del barça! i ja teniem conversa per tot el trajecte, i si a sobre, recolliem un merengue pel camí... la conversa era del mes diveritda. m'encanta picar als merengues guineans, tenen el mateix discurs que els d'aqui, pèro encara més desfassat! i clar que una blanca del barça els reti... un dels viatges, que anava cap a la radio, que queda bastant apartada del centre, erem el conductor maquissim, del barça, vam recollir un merengue que es va posar de copilot, i després una noia, que va seure al darrera amb mi. quan la noia va pujar la conversa ja estava encesa, el merengue em deia lo tipic, que el madrid en tenia 9 de copes d'europa, i jo pero a ver... cuantas de estas copas, habeis ganado en los ultimos 10 años? y es más, cuando ganasteis la mayoria de estas copas. El conductor es partia, i el merengue es picava, i la dona no parava de mirarme i de riure. i jo seguia, es mas!! cuanto hace que el Madrid no le mete un 5-0 al barça? i el merengon en el año 47 le metimos un 11-0 i el conductor es desencaixava de riure!! i axi m'entretinc quan puju al taxis.parlant de futbol o mirant les escenes que es reprodueixen a travès de les finestres del taxi.

Ahir parlavem dels Guineans, la veritat que son d'una pasta especial. DE bones a primeres no els definiries com gent amable i oberta, si no tot al contrari, son bordes i esquerps. Però com tot en aquest mon, no val generalitzar i sempre et trobes gent maquissima disosada a oferir-te tot. El fet d'haver estat una colonia espanyola, enfatitza encara més el fet de ser blanc, pk ets blanc i español, mal que nos pese... i encara queda molta gent, que et vol fer pagar, per algo que tu no has fet... però vaja... tot es anar-se fent un lloc, i anar en el cercle de gent més oberta. També es veritat que cada cop els guineans marxes més a fora, i es nota, es veu d'hores lluny el que ha estat vivint a altres paisos i el que no ha sortit del pais. Quan vas al mercat, tb et pots trobar varis tipus de venedores, la que jau sobre les patates, mig adormida i si li demanes quelcom, et mira, i et fa un gest sonor volendt dir ara m'has de destorbar, o la que volen que els hi compris tot. També sta la que es vol aprofitar que ets blanca i colarte tot el que pugui, o la que es llesta i t'atendrà bè pk sap que tornaràs. Ahir vam anar al mercat del KM5. A la ciutat de Bata hi ha diferents mercats, el de mondoasi, el mercado grande o central, el de biqui, que esta més a les afores, el dell km 5, que també esta a les afores. Com més al es afores del centre més barat és. com més tard hi vagis tb més barat es, pero el producte es de menor qualitat. Tot i que ahir, quan vam anar al del km 5, tot el mercat estava ple d'unes sistelles com de mimbre, tapades per una especie d'herba fibrosa que les protegia del sol. No se sie s que els dimecres, arriben producte nou o que pero vam tenir sort, pk tot era maquissim i de bona qualitat. aixi que primer ens vam donar una volta i despres vam anar comprant allà on ens havia sembla més barat. El curiós d'aquest pais, es que no hi ha plantacións. no es cultiva, el 80% de fruita i verdura del pais es exportat de Cameroon, a travès de la frontera de Ebebeiyin. Jo sempre ho he dit que qui vulgui montar aquí un negoci, que compri un parell d'hectaries de terreny, i a montar un cultiu, que ensenyi a la gent autoctona a cultivar.. i a vendre pels descosits! no entenc com no produeixen. Buenu si que ho entenc, hi ha altres interessos, més negres i densos, que fa que l'agriculutra careixi d'importància.

Com veieu aquesta setmana ja estic més animada. Aquest cap de setmana passat vam estar a Asonga que es on hi ha cooperació espanyola, la jefa va demanar que li deixessin un xalet i vam estar allà fent una barbacoa just davant la platja, agafant coquines enterades a la terra, i banany-nos, un cap de setmana molt agradable! També vaig estar entretenida amb el tema rotafolios, el rotafolios els fan servir les hermanes per donar classes d'educació per la salud, i son com unes pissares de folis amb imatges, la meva tasca es recopilar tots els que hi hagin fets i retocar i reeditar aquells que ens interessin. Aixó ja ho havia començat a fer el miguel, el noi que feia la feina abans que jo i els havia guardat en aquesta caixa. i s'havia convertit en la caseta d'una familia de Mbasum, una especie de ratoli, que es com una musaranya... els vam estar fent videos i al final el vam posar en una caixa, i la vam llençar al veí :p, tinc un video molt gracios seu, pero com sempre no el puc pujar. Del programa de radio, dimarts per fi despres de molt batallar vaig aconseguir que hem possessin el programa sencer, avui l'han de tornar a emetre. a veure si ho aconsegueixo també. El que passa que aquest cop no he rebut tants missatges, però no passa res! :) lo important es que el missatge arribi. I res aquest mes al centro cultural hi ha molt de moviment, i aquest divendres els meus nens d'aldeas actuen, ja us passare fotos i videos! :) també comença a marxar gent, despedides, arriba gent nova... noves aventures Guineanas! :)

Be avui ja us he fotut prou el rollos us passo fotillos del barça, de la barbacoa de cooperació i del mbasum.

Petons des del tropic!