filosofant una mica

Fa uns dies, una bona amistat en va fer recordar d’on vinc. Em va fer recordar el perquè esti aquí el que m’ha costat arribar. Em va fer adonar de tot el procés d’aconseguir un somni. O si no un somni allò que volem. Tot va començar per saber allò que no volem, no sabem on arribarem, pero sabem on no volem arribar. Jo fa temps ni per uns instats m’imaginava estar vivint en aquest país, ni molt menys m’imaginava vivint fora del meu poble. I estic vivint ni mes ni menys que a l’Àfrica. Ara després de tot el camí que he recorregut puc dir que he trobat el meu lloc, almenys ara, no se si serà el meu lloc l’any que ve ni quant durarà aquesta sensació d’estar a la cresta de l’ola. Es en aquests moments que de tant en tant va bé recordar el camí qe has fer per estar on ets. Va bè recordar-lo, no per estar presents en el passat, si no per estar alerta per el futur que vindrà i no abaixar la guàrdia, i per seguir lluitant per perseguir el que volem.

Aviat farà 3 mesos que ja visc a Guinea Ecuatorial, i el balanç de tot plegat es positiu, però aquests dies, crec que el tornado que vaig entrar en el moment que hem van dir que venia cap aquí... aquest tornado ja esta parant. I ara toca posar els peus a terra, i començar a caminar. I es que aquests mesos han estat moltes les emocions i les senacions. i tot passava tant depressa que no tenia temps per païr. Aquests dies me n'estic adonant que dins meu hi ha hagut una revolució i un canvi. I ja ho diuen abans de l'ordre ve el caos, doncs ja hem passat aquest caos i ara toca posar ordre.

Aquest tornado d'emocions, i sentiments m'ha fet olvidar per uns moments el que he vingut a fer a Guinea. i si que ha estat a treballar, i venir a buscar algo que aquí m'estava cridant, que no sabia ben bè que era. Diguem-ne que ho començo a saber, m'estic trobant m'estic coneixent encara més i estic coneixent a gent que m'aporta coses molt possitives i que hem fan ser millor persona. A vegades ens passa, que no veiem el que tenim, que entrem en una bola de merda que tot va malament, i no som conscient del que tenim al davant. Aquests dies enrere, producte de l'anyorança i melancolia de moltes coses que he deixat a la meva terra m'impedia veure on soc i el que he aconseguit!! i es que a vegades no estem acostumats a que les coses en surtin bè ni a disfrutar del que hem aconseguit. A vegades fem un camí dur per arribar, i un cop i som no ho sabem valorar ni disfrutar. Perque el que en ha agradat és el camí.

Aquests mesos han estat el fi d'una etapa...i crec que ara n'obro una altre, una altre etapa aquí a l'Africa, nova gent, nous amics i noves emocions i més aventures i sobretot MÉS FOTOS. Us podeu creure que no he tret casi la camara? jo tampoc m'ho crec. Sé que Guinea es un pais complicat per fer fotos, però tampoc m'he mogut per fer-les, i no m'he mogut perque el meu cap era a revossar de emocions i sentiments. ARa tot arriba a la calma, i ara en repós, torno a seguir el camí que hem va portar fins aquí. Amb la motxilla ben carregada d'ilusió, ara si que puc dir que emprenc una etapa de creativitat, una etapa de tornar a fer fotos!!! perque ho necessito!!


I ara deureu pensar! collons la Caro, porta setmanes sense escriure i ens surt amb aquesta filosofada de la vida! i es que si no escribia es pk era tal la revolució que no sabia plasmar-la en un paper o millor dit en un teclat k estem a l'era de la tecnologia.

Han estat moltes les coses que han passat! un aniversari a la platja, sense llum i musica improvitzada per rapers. Unes concurs de rap contra l'abús de l'alchol on haurieu d'haver vist aquests marrecs com començaven a rapejar les seves primers cançons!!! una final de la champions, amb el barça guanyador!! nova gent a l'oficina!! carnet de Conduir i poder moure'm amb llibertat! nova gent nous cercles d'amistat! noves ilusions molta enyorança!!! revolucions i mogudes a la nostra terra, videos de desallotjaments a plaça catalunya que hem feien caure les llagrimes de rabia, i no poder estar allà per viure-ho! setmanes sense internet i desconectada del mon, impacient perque la nova gent d'[ells] conegui aquesta terra, i emocionada per poder-lis ensenyar! un possible viatget a Kenia... i molta energia per seguir endavant!!!

DEmà m'en vaig a Malabo! la ciutat que hem va acollir 15 dies a l'estiu, veure a la meva segona mami guineana, al marcial, aniré a una comunió! veuré el salomon! i estare a la ciutat on va neixer el meu repor de fotos! i de ben segur que em carregarà les piles! i veuré el fil per treure d'una vegada la camarà i començar a ensenyar-vos fotos! :)

aixi que no patiu!! que ja torno a ser aquí amb moltes ganes de guerra!! sento aquesta espera...